info@smlaalianza.com Tel: 96 595 54 18

MERCEDES RIPOLL,PREMIADA EN LA I GALA DE LA DONA

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona l’Ajuntament de Mutxamel ha organitzat la I Gala de la Dona,en la qual seran homenatjades varies dones de la nostra localicat. L’acte tindrà lloc el divendres,10 de març,a les 20:00 hores en la Casa de Cultura de Mutxamel.

Quina alegria tan gran hem sentit en “L’Aliança” quan hem sabut que la nostra companya Mercedes Ripoll Martínez era una de les dones seleccionades!

En la banda estem molt contents perquè Merce s’ho mereix molt,amb el seua tenacitat,la seua il.lusió i les seues ganes incansables de treballar s’ha guanyat amb bona gana eixe guardó.

escanear0022

Des de que,sent una xiqueta,va voler ser músic en una banda de homes,allá per l’any 1973 quan va entrar,fins el dia de hui,Merce sempre està per la banda,disposada a participar en tot compaginant-ho amb els seus estudis,la seua família i la seua feina.

Estem molt orgullosos de tu Merce,gràcies a trajectòries com la teua queda demostrat que tot és possible en la vida sempre que es tinguen ganes i il.lusions,per molts anys més fent música junts,enhorabona!

Societat Musical “L’Aliança” de Mutxamel.

A continuació, vos deixem l’entrevista que vam realitzar a Mercedes, l’any 2014, amb motiu de la primera publicació de la revista de la banda “Més que notes”, ja sabiem que el seu testimoni era molt important i què millor moment que aquest per a recuperar aquesta entrevista!

 

“Per a mi anar a la banda és una necessitat”

Mercedes Ripoll Martínez, infermera de professió, és membre de la banda des de l’any 1973 però el seu cas compta amb una peculiaritat afegida i és que Merce, va ser la primera dona que va entrar a formar part de la nostra banda de música!

El dia 21 de juny de 1973, la banda de música anava per primera vegada a arreplegar a un músic a sa casa. Era el torn de Merce, una xiqueta a la qual sols li faltaven dos dies per a cumplir 12 anyets. Al carrer no cabia ni un ànima de la gent que hi havia! El mestre Sotorres no va poder anar perquè tenia la processó del corpus en Alacant i va ser Manolito Amat qui va muntar a sa casa per a arreplegar-la.

Eixe any va entrar només ella, havien entrat anteriorment Elíes, Rafael, Pepe Sotorres,…però eixe dia va entrar sols Mercedes.

Era el dia del Corpus, i van anar a arreplegar-la amb les banderes que traien eixe dia perquè havien de tocar a la processó. Els pasdobles que van interpretar van ser “Blancos blancos” i “Banderas moradas”, els típics de l’època. Després van anar a l’entrà de bandes de fogueres de Sant Joan.

ELS SEUS INICIS

Els assajos eren al local de la banda, i com ella vivia dalt, mitja hora abans baixava i jugaven a la goma. En l’hivern pujaven a sa casa i jugaven al telèfon o miraven la televisió. Quan Merce va començar, el local estava sense fer, i la classe la tenien en uns baixos pel carrer del mercat.

Va començar a estudiar música en sa casa perquè els seus germans, Pepito i Luis, anaven a música, però segons ens compta: “Jo en ma casa em sabia la lliçó millor que ells!”

Anava amb ells perquè la seua mare volia que els acompanyara, fins que un dia es va cansar i va entrar sense els seu germans. Recorda que era estiu i anava en un pantaló curtet: ” i me n’entre cap a dins, i de moment s’alça el mestre Sotorres i li dic: que vengo a apuntarme, porque yo me sé las lecciones mejor que mis hermanos y me parece que estoy ahí sentada perdiendo el tiempo”. El mestre li va donar el paperet amb les notes, els espais…i ella va dir: “¡yo eso ya me lo sé!” Aleshores li va donar el mètode Eslava, típic de l’época, i van quedar en que tornaria el pròxim dia.

Quan va tornar es va passar mig llibre! El solfeig li encantava. Tindria 8 anys, i va agafar el clarinet perquè era el que li agradava; de fet li’l van donar a ella abans que als seus germans perquè anava molt avançada. El seu mestre de solfeig i de clarinet va ser Sotorres.

LA SEUA ENTRADA A LA BANDA

Per a mi ser component de la banda és la il.lusió més gran del món, i estic orgullosíssima de ser de la banda,si alguna volta ha hagut qualsevol problema o algú ha parlat mal de la banda, això no m’ha agradat i sempre l’he defés. Per a mi la banda és de les coses més grans de la meua vida, després de la meua família i la Mare de Déu, clar”.

No vaig tindre cap problema per a entrar a a banda, el mestre va dir cap avant i molt bé. Després sí que em vaig enterar de que havien homes que van dir: “una dona, una dona això no!” Però es veu que va ser per poc temps, perquè després jo em vaig sentir com una reina, perquè els xiquillos eren els meus amics i els majors,com Dani i Emilio, sempre volien que estiguera amb ells…recorde que un any en fogueres em van convidar i em vaig pendre el primer cucurutxo envasat, que encara no n’hi havien“.

ELS SEUS ESTUDIS

Havien dones que estuviaven música, com Erundina per exemple, però no era de bon veure que en una banda hagueren dones. Quan Merce anava al conservatori a Alacant, la deixaven ixir d’escola 5 minuts abans per a agafar l’autobús , quan muntava i la veien amb el clarinet la gent deia: ” és que són de poble”.

Les xiquetes de la capital tocaven el violí o el piano i a ella li deien que era de poble perquè tocava el clarinet. Els seus mestres van ser Chicano i després Leal.

Al conservatori va estudiar solfeig, 4 anys de piano, 3 de clarinet, història de l’art, història de la música, formes musicals, harmonia,…fins que ja va pensar que havia de decidir què volia fer: si estudiar per a ser infermera, que és el que volia, o la música, i ja ho vaig deixar, perquè va vore que havia d’estudiar molt per a seguir en un ambient un poc masclista, de fet un mestre li va arribar a dir que: “¿para qué quería estudiar clarinete, que por qué no me dedicaba a otras cosas?” Al qual Mercedes va contestar dient: ” yo soy capaz de dedicarme al clarinete, a mis labores y a todo lo que haga falta”.

Ara és infermera, mare ,ama de la llar, músic actiu en la banda,etc. Diu que no pot dedicar el temps que vulguera, però ve a la banda i després se’n va nova. La banda li serveix com a teràpia i li fa molt de bé, hi ha voltes que ve carregada de males energies i toca “dos notetes en el puesto” i li fan gust a glòria.

Continua de forma activa en la banda, i en cap moment s’ha plantejat deixar-ho. Diu: ” jo vull que em donen la medalla d’or! jaja. Ja porte 41 anys en la banda”.

Està molt orgullosa d’estar en la banda i ho dirà sempre, perquè va ser la primera. Ens compta que a l’any següent d’estar ella en la banda, va entrar Mª Fernanda, i a l’altre Rosa Cati, Mercedes la Porra, Rosa Mari la de Rogelio i més gent. Comenta que ha tingut sempre molt recolzament per part del seu home; ell mai li ha demanat que deixe la banda, tot el contrari, sempre li diu que té molta força de voluntat, perquè clar: ” jo m’alçe a les 6 del matí, treballe, vaig a casa a fer coses i a les deu de la nit me’n vaig a l’assaig, però per a mi la música és una necesitat” .


Foto0213

 

Leave a Reply

smlaalianza.com - 2013 per redisseny.com

show
 
close
Enhorabona Mario Roig Vila! via @alianzamutxamel